El Cólera en Barcelona : respuestas institucionales y sociales frente a la epidemia de 1884-1885 / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 23 (2023) , p. 121-156 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article s'aproxima a l'última epidèmia de còlera viscuda per Barcelona en el segle XIX, des de plantejaments analítics i interpretatius relacionats amb dos períodes. En primer terme, s'explorarà el context en què la ciutat es va veure amenaçada per la possible introducció de la malaltia i per la declaració epidèmica després de la presentació d'uns primers casos aïllats, posant-se èmfasis no sols en les mesures preventives establertes per les autoritats locals, sinó també en els plans de reordenament institucional que llavors es van pensar com a necessaris per a la millora generalitzada de la salut pública urbana a mitjà termini. En segon lloc, s'estudiarà la conjuntura immediatament anterior i coincident amb el desenvolupament de l'epidèmia, observant tres escenaris específics. En aquest sentit, s'atendrà els plans de contenció dissenyats pels organismes sanitaris, a la incidència poblacional i socioespacial de l'afecció i a les diferents actituds i comportaments presentats entre el veïnat. En última instància, es generarà una contraposició entre la resistència activa i la solidaritat col·lectiva o l'auxili mutu que podien detectar-se durant l'embat del còlera.

Diplomacia catalana e iberismo catalanista en el sigle XX / Jesús Revelles Esquirol
Revelles Esquirol, Jesús


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 51-67 (Dossier) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'Oficina d'Expansió Catalana va ser un lobby propagandístic catalanista constituït a Barcelona en 1919 que va aprofitar les esperances suscitades pels punts de Wilson per a dur a terme un treball de divulgació de la cultura catalana a l'estranger. Així, internacionalitzant el conflicte català de principis de segle XX, la burgesia catalana pretenia exercir un major contrapès comunicatiu amb altres rotatives de premsa europea i transferir les reivindicacions catalanistes de manera directa, sense passar pel centre de la Península. A partir, també, de traduccions d'articles sobre política, història i obres literàries es van generar contactes internacionals i es va instituir un flux continu i sostingut d'anada i volta amb els escriptors, polítics i intel·lectuals afins a la causa catalana. D'entre tots aquests contactes van sobresortir els establerts amb alguns dels grans pensadors i escriptors portuguesos de l'època, que van col·laborar amb gran entusiasme en el replantejament d'una Espanya antiquada que havia de renéixer com Ibèria. L'economia i el debat dels aranzels surers o la possibilitat d'obtenir rèdit de la gestió de les colònies portugueses també van ser incentius en aquesta ambiciosa empresa de la diplomàcia catalana i la seva fixació lusitana i iberista.

"Las Famosas Bases de Manresa que constituyen las aspiraciones de aquellas gentes de constituir la nacionalidad catalana" : entre el mito y la realidad / Josep Pich Mitjana, Jordi Sabater, Frederic Josep Porta i Capdevila
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 1-23 (Artículos) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és comprendre millor el procés que va implicar la definitiva politització del moviment catalanista. Està basat en fonts primàries, fonamentalment provinents de la premsa i memòries, i també secundàries. Pretenem explicar la rellevància que van tenir les Bases de Manresa de 1892, negant el mite que les situava com el moment inicial del catalanisme polític. Aquest mite va ser impulsat tant pels centralistes, els quals veien en les Bases de Manresa els orígens d'un suposat independentisme català, com d'una banda del catalanisme.

Conservación, divulgación e imagen pública de la naturaleza durante el Franquismo : el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 21 (2022) , p. 27-46 (Dossier) 
Número dedicat a: "La Historia ambiental, ¿de la periferia a la centralidad?". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els temes ambientals van ser una preocupació menor per al règim franquista, amb una excepció, almenys a nivell retòric: la protecció de la naturalesa. Aquest article té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació de la naturalesa i la seva imatge pública, tenint en compte el paper que va jugar la divulgació, en el cas del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (creat en 1955), i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això, s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la naturalesa i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de col·lectius, enregistraments del NO-DO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i visions sobre la naturalesa i la seva conservació en diferents actors socials.

Crisis climática y conflicto urbanístico : la ciudad de Barcelona y su desarrollo extramuros durante la parte final de la Pequeña Edad del Hielo (1840-1920) / Gerard Piera, Mariano Barriendos, Josep Barriendos
Piera i Gisbert, Gerard


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 21 (2022) , p. 71-92 (Dossier) 
Númrto dedicat a: "La Historia ambiental, ¿de la periferia a la centralidad?". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'estudi de les interaccions entre condicions climàtiques adverses i processos socioeconòmics en època històrica permet detectar i analitzar, des d'un punt de vista interdisciplinari, la presència de conflictes, problemes i la presa de decisions d'administracions i grups socials. El procés d'enderrocament del perímetre defensiu de Barcelona a partir de 1854 és un cas d'estudi que permet veure com els episodis de pluges torrencials de la part final de la Petita Edat del Gel reactiven un sistema fluvial altmedieval en una trama urbana posterior que no contemplava aquest risc. Davant l'evidència d'una situació de freqüents impactes en l'activitat urbana, es pot descriure la percepció i les reaccions de les administracions competents, les mesures que adopten i els seus efectes, des d'una simple gestió de l'emergència fins a la construcció d'un sistema de drenatge complet que substitueix l'efecte protector de les muralles medievals.

Análisis cualitativo y aproximación metodológica para la identificación de voluntarios de las Milicias Antifascistas de Cataluña muertos en combate : frentes de Aragón, Baleares y Madrid (24 de julio-31 de diciembre de 1936) / Gonzalo Berger Mulattieri
Berger i Mulattieri, Gonzalo


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 10, núm. 19 (2021) , p. 127-144
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

La República aïllada diplomàticament i militarment / Josep Sánchez Cervelló
Sanchez i Cervelló, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 3-22 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La República perdé la guerra perquè els seus enemics eren molt poderosos. El Regne Unit, que encara es pensava que controlava el món, tenia una visió patològica d'Espanya i dels seus habitants. Per això preferiren la victòria de Franco, perquè aquest, com a mínim, garantia els interessos britànics al país. D'altra banda, França, després de la Gran Guerra volia pau i seguretat. Per això segellà una aliança amb la URSS, però sobretot l'interessava mantenir una relació privilegiada amb Londres. Perquè, si el conflicte espanyol desbordés les fronteres ibèriques, els britànics els ajudarien. Per això, tot i la bona relació entre Espanya i França, que estaven governats per dos Fronts Populars i amb governs d'esquerra, en la lògica de la geopolítica havien de ser ferms aliats. Però, sobretot la política internacional és un camp erm per a la raó i s'imposa la lògica del més fort. La intervenció militar a Espanya, sota l'arbitraria No intervenció deixà pràcticament desarmadala República. Tot i que aquesta tingué greus errors, com foren la destrucció dels temples catòlics i l'assassinat de capellans, el que serví d'excusa per demonitzar el Govern democràtic d'Espanya. Enmig d'aquest desemparament, Mussolini, Hitler, Salazar, Blum, Churchill i Franklin D. Roosevelt donaren suport efectiu als franquistes, que feren una extraordinària campanya de màrqueting, considerant que Espanya cauria en mans del comunisme. Al mateix temps, els serveis secrets britànics marejaven la perdiu cada cop que se'ls demanava que apostessin per la pau. Tampoc els francesos feren res per ajudar al Govern legítim d'Espanya. D'altre cantó, Franco imposà que el culte catòlic no es restablís a l'Espanya republicana, per continuar en la comèdia bufa que l'Església continuava estant represaliada, el que ja no era cert. En aquest viciat clima de rumors, traïcions i deslleialtats, es perdé la guerra, i malgrat que els anglesos es comprometeren que Franco no apliqués represàlies, no feren res quan aquestes es genralitzaren.

La Actuación de los servicios de inteligencia ante la batalla del Ebro / Fernando Puell de la Villa
Puell de la Villa, Fernando


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 23-34 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

Quan el 25 de juliol de 1938 les tropes manades per Juan Modesto Guilloto van creuar l'Ebre, dues eficaces eines d'intel·ligència i contraespionatge militar funcionaven a ple rendiment en cadascun dels bàndols enfrontats: una amalgama de serveis dirigits pel coronel Manuel Estrada Manchón a l'Exèrcit Popular de la República, i el recentment unificat Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM), dependent del coronel José Ungría Jiménez, a l'exèrcit adversari. A aquelles alçades de la guerra tots dos serveis tenien prou capacitat per conèixer amb notable precisió els plans de l'enemic i també per intentar neutralitzar-los. Per molt que el SIPM va desenvolupar una eficaç labor, Franco, intoxicat pel contraespionatge republicà, va desestimar la informació rebuda en el seu Quarter General. Analitzar la labor d'aquells serveis i el seu paper abans i durant la batalla de l'Ebre és l'objecte de l'article.

La Batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua : el testimoni d'un pontoner / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 35-56 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La batalla de de l'Ebre va ser una de les batalles més transcendents i més conegudes de la Guerra Civil espanyola. Ha estat analitzada i explicada del dret i del revés, i les opinions contradictòries sobre la seva utilitat política i militar segueixen presents a la historiografia i a la vida política. Amb aquest text, el que pretenem és donar veu a un protagonista anònim que participà a la batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua com a pontoner de l'exèrcit republicà: Miquel Ferret i Batlle.

La Rereguarda. Vida local i front de guerra / Joan Villarroya
Villarroya i Font, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 57-66 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

L'article aborda com afectà la gent que vivia en els pobles on es produí la batalla de l'Ebre, tant des d'una perspectiva de les víctimes ocasionades per la pròpia guerra com per la repressió. Així mateix, s'ocupa de les destruccions als diversos pobles i de les pèrdues econòmiques al camp. Arran d'això, es planteja si el concepte rereguarda s'ha de limitar al territori directament afectat per l'escomesa bèl·lica o bé aquesta rereguarda s'endinsava en els pobles i ciutats de la resta de Catalunya.

Flexibilidad para la acción política : las fuentes doctrinales del pensamiento económico de Pasqual Maragall / Javier San Julián Arrupe, Eloi Serrano Robles
San Julián Arrupe, Javier


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 7, núm. 14 (2018) , p. 97-115
Notes a peu de pàgina. Resum en català.

L'ideari de Pasqual Maragall és àmpliament conegut i s'ha manifestat en la seva dilatada activitat política i gestora, com a dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Les seves idees polítiques, socials i referents a qüestions d'organització urbana han estat exposades en moltes ocasions a través de mitjans molt diversos. Tanmateix, certs aspectes de la formació del seu pensament han passat desapercebuts en la vasta activitat del personatge. N'és un la seva formació com a economista, a Barcelona i a Nova York. Maragall va redactar alguns treballs acadèmics rellevants en aquesta etapa en els quals va mostrar la seva preferència per l'obra d'economistes d'orientació ricardiana, marxista i postkeynesiana. A partir d'una revisió d'aquests escrits econòmics, aquest article tracta de posar en relleu les fonts doctrinals que Maragall va utilitzar i que indubtablement van servir a conformar el seu pensament posterior. Tot i que aquí no s'estableix una correlació directa entre les idees d'aquests economistes i l'activitat posterior de Maragall, una introducció a les principals referències econòmiques de la seva època acadèmica sembla necessària per comprendre millor aquest personatge central en la vida política catalana i espanyola dels últims anys.

Formas de la colonialidad mesocrática : turistas gais en la Costa Brava de los setenta / Brice Chamoleau
Chamoleau, Brice


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 7, núm. 13 (2018) , p. 157-170 (Dossier. El hombre español frente a sus otros: masculinidad, colonialidad y clase) 
Notes a peu de pàgina. Resum en català.

Per bé que la historiografia sobre turisme i colonialitat, en particular quan versa sobre gènere i sexualitats, incideix de manera crítica en l'orientalisme que acompanya les experiències turístiques de poblacions del nord d'Europa cap als Suds, aquest article pretén seguir una altra perspectiva sobre la colonialitat en el context català del tardofranquisme i de la transició postfranquista. A partir de l'estudi dels expedients de perillositat social oberts a Catalunya per homosexualitat els 1970 i que involucren a homes estrangers, es proposa una reinterpretació de la colonialitat que simptomàticament expressa el context turístic: el turisme, element central de l'economia espanyola i centre de producció cultural de valors en alça per a una societat de consum que consolida des dels seixanta el seu capital simbòlic, no només produeix violència epistèmica al voltant de l'eix nacional i nord/sud, sinó en termes de classe que exposen de manera diferenciada als subjectes depenent de la seva posició respecte de pràctiques culturals que separen la comunitat de referència estatal dels seus altres -una joventut gai antropològicament disensual respecte d'aquella.

Evolución informativa en los periódicos editados en Girona con motivo de la guerra contra las tropas napoleónicas, con especial referencia a la Batalla de Talavera en 1809 / Julio Fernández-Sanguino Fernández
Fernández-Sanguino Fernández, Julio


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 5, núm. 10 (2016) , p. 157-170 (Articles) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

Durant la guerra contra les tropes napoleòniques, a Girona s'imprimirien cinc periòdics: dos considerats patriòtics a l'inici de la contesa i altres tres d'editats posteriorment per les noves autoritats franceses després de la capitulació de la ciutat. Aquestes publicacions es van difondre durant les dues fases de la contesa, estimant-se que constitueixen una mostra representativa de l'evolució experimentada per la premsa catalana en aquesta època. D'altra banda, la Batalla de Talavera que es va desenvolupar el 27 i 28 de juliol de 1809 aconseguiria una de les majors rellevàncies informatives ofertes pels periòdics denominats patriòtics des del maig de 1808. El Diario de Gerona, amb posterioritat a les informacions oficials difoses sobre la batalla i davant la falta de notícies pel setge a què es va veure sotmesa la ciutat, publicaria els parts que havien estat dirigits al general Costa pels militars al seu comandament, oferint així una valuosa informació que generalment no solen reflectir els periòdics.

La Restauración de Fernando VII : la transformación represiva y autoritaria de la monarquía. Barcelona, de Manuel Casamada a Luis Lacy / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 4, núm. 8 (2015) , p. 5-28 (Dossier. Guerras y posguerras en la Europa contemporánea) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

Aquest article aborda l'estudi de la Restauració com un procés de transformació de la monarquia, basant-se en l'increment de la concentració de poder en mans del rei. La prioritat de la monarquia fernandina va ser acabar amb la dissidència política, per la qual cosa va desplegar una intensa campanya repressiva contra els liberals que va comptar amb la col·laboració submissa de la Inquisició, va eliminar les tradicions polítiques consuetudinàries per a la resolució de conflictes en l'àmbit local i va silenciar les veus discrepants que apel·laven a un règim monàrquic que oferís una alternativa entre el liberalisme i la reacció. Tot això es duu a terme a través de l'anàlisi dels discursos commemoratius dedicats a les víctimes de la Guerra de la Independència de Manuel de Casamada, del procés judicial contra el tinent general Luis Lacy i de la negativa del monarca a reconèixer l'autoritat de la Junta de Gremis, Col·legis i Fabricants que s'havia conformat per intentar salvar la vida de Lacy.

Identidades cruzadas, identidades compartidas : españolidad y catalanidad en los voluntarios españoles de la Gran Guerra / David Martínez Fiol, Joan Esculies Serrat
Martínez Fiol, David


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 4, núm. 7 (2015) , p. 77-99 (Articles) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

La neutralitat oficial adoptada per l'Estat espanyol durant la Primera Guerra Mundial no va impedir que un nombre notable d'espanyols s'enrolessin en les files de la Legió Estrangera francesa per lluitar per la causa aliada. Tanmateix, una part destacable d'aquests voluntaris espanyols van apostar en algun moment del conflicte per ser considerats també com a voluntaris catalans. L'objectiu aparent d'aquesta doble identitat tenia per objecte que la seva lluita fos interpretada com una via per obtenir l'alliberament nacional de Catalunya. No obstant, els aliadòfils del conjunt d'Espanya no van renunciar a potenciar la marca "voluntaris espanyols" com a aportació a una reforma del sistema de la Restauració amb el patrocini dels països aliats. Així, l'article aposta per presentar el fenomen dels "voluntaris espanyols" com un moviment complex on un nombre important de legionaris procedents de diferents zones d'Espanya van compartir i van creuar identitats regionals i nacionals de forma promíscua. De vegades s'era espanyol i de vegades hom es definia com estrictament català, o de vegades les dues coses, en funció de l'interès polític o personal del voluntari o dels interessos partidistes dels aliadòfils catalans o espanyols.

Pasado y futuro en un presente convulso : dos revistas económicas catalanas ante de la Gran Guerra / Paola Lo Cascio
Lo Cascio, Paola


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 3, núm. 6 (2014) , p. 57-69 (Dossier. Una commemoració global. 1914, cent anys després) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

El present article pretén analitzar la lectura que van fer dues importants publicacions econòmiques catalanes dels esdeveniments europeus entre 1914 i 1919. L'intent és acostar-se a la visió que sectors importants de la classe dirigent del país -que, alhora, produïen i eren receptores d'aquestes publicacions- van tenir del canvi d'època representat per la Gran Guerra. Per això, i més enllà del debat general que va recórrer també Catalunya al voltant de les dues aliances en lluita, l'objecte principal serà la capacitat de comprensió dels canvis socials, econòmics, polítics i culturals produïts per la confrontació militar més devastadora que el món va conèixer fins a aquell moment, tant a nivell internacional com a nivell intern. Aquesta contribució se centrarà especialment en la manera com aquestes revistes van recollir i van analitzar el debat sobre els tractats de pau i la reestructuració monetària, tot considerant aquest últim aspecte com un indicador important de la capacitat d'anàlisi i interiorització dels canvis esdevinguts en termes de relacions de força en l'escenari internacional i més en general en les relacions entre capital i treball.

La Generalitat republicana : algunes precisions sobre la seva actuació en matèria de museus i patrimoni / Eva March Roig
March i Roig, Eva


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 3, núm. 5 (2014) , p. 109-131 (Articles) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d'altres, al Museu d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, o al d'Arts Decoratives; essent la major part dels museus d'art públics de la Barcelona d'avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen, fruit d'aquella reestructuració. Durant aquells anys els museus van continuar, però, regint-se com ho havien estat fins aquell moment. No van quedar emparats en una estructura d'estat. Analitzar el paper que van desenvolupar els homes que els governaven, i els que formaven part del Consell de Cultura de la Generalitat, per tal que els projectats museus poguessin esdevenir i perquè les lleis sortides del Parlament català permetessin protegir, definir i actuar sobre el patrimoni artístic, històric i científic de Catalunya, així com el marc competencial del moment i els esdeveniments que succesivament van anar alterant els plantejaments teòrics inicials, és l'objectiu d'aquest treball.

La Constitució de Cadis a la Lleida del Trienni Liberal / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 2, núm. 3 (2012) , p. 125-144 (Articles) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

L'estudi pretén analitzar l'aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l'enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l'actuació de l'ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l'ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l'esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s'inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s'enrolaren a la Milícia Nacional, s'aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d'impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l'encapçalà el bisbe Renteria a través de l'enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.

Andrés Oller, un liberal de orden catalán en tiempos de convulsión (1771-1833) / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 2 (2012) , p. 47-63 (Articles) 
Notes. Resums en castellà i anglès.

Aquest article relata l'agitada biografia del magistrat i polític gironí Andrés Oller, dirigent català de la Guerra de la Independència i diputat a les Corts Ordinàries de 1813-1814. Analitza les seves activitats com a vocal de la Junta Superior de Catalunya, posat des del qual va participar en la defensa del lloc de Girona i en la presa de les grans decisions polítiques i militars del Principat entre 1808 i 1811. Explica la seva intervenció en les Corts Ordinàries, on va actuar oficiosament com aglutinador i portaveu dels diputats catalans. I finalment se centra en el seu treball com a alt funcionari de la magistratura durant el govern de Fernando VII. A la llum de la documentació analitzada -procedent sobretot de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'Arxiu Històric Nacional i de les Actes de les sessions de Corts-, la personalitat d'Andrés Oller se'ns revela com una de les més potents i interessants d'entre els dirigents catalans de l'època.

¿Cómo se escribe una biografía? / Anna Caballé Masforroll
Caballé Masforroll


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 2 (2012) , p. 39-45 (Dossier. Escriure Història: tàctiques i tècniques) 
Notes. Resums en castellà i anglès.

Partint de la idea que el gènere de la biografia no respon a una metodologia concreta, en aquest article, s'ofereix una reflexió sobre les possibles característiques formals que ha de tenir una biografia i els compromisos als quals ha d'arribar l'autor de la mateixa per aconseguir una obra de rigor científic.